20-04-2026
Un any més volem recomanar-vos algunes lectures sobre indústria, sostenibilitat i desenvolupament local coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi. No oblideu que a la secció “Publicacions” d’aquest web trobareu les edicions del Pacte Industrial.
Feu clic a cada títol per a més informació.
🌹Bon Sant Jordi i bones lectures!📖
El arte de facilitar el desarrollo territorial
Miren Larrea (2025)
Miren Larrea reflexiona sobre com acompanyar processos complexos de desenvolupament territorial des d’una mirada relacional i transformadora. Parteix de l’experiència pràctica i de la investigació-acció per mostrar que la facilitació no és tècnica ni neutral, sinó travessada pel poder, les emocions i les relacions. L’autora critica els enfocaments tradicionals, massa rígids i dicotòmics, i proposa superar-los amb una visió més holística i situada. Defensa la importància del coneixement contextual i de les subjectivitats en la comprensió dels territoris. El llibre incorpora dimensions sovint invisibilitzades, com la cura, l’amor i els vincles, com a elements clau en la governança col·laborativa. També posa l’accent en la necessitat de repensar la distribució del poder per generar processos més democràtics. La facilitació es presenta com un procés dinàmic, ple de preguntes més que de respostes tancades. Les principals conclusions apunten que transformar els territoris implica transformar també les maneres de pensar i relacionar-se. Així, la facilitació efectiva requereix integrar raó i emoció, acció i reflexió. En definitiva, el llibre proposa un canvi profund en la manera d’entendre i practicar el desenvolupament territorial, orientat a processos més inclusius i transformadors.
The Growth Story of the 21st Century: The Economics and Opportunity of Climate Action
Nicholas Stern (2025)
El món es troba en una cruïlla decisiva, ja que la pròxima dècada determinarà si som capaços d’evitar una greu crisi climàtica, de biodiversitat i econòmica, o bé d’impulsar una nova etapa de creixement sostenible, resilient i inclusiu. Aquesta visió trenca amb la idea tradicional que obliga a escollir entre desenvolupament i acció climàtica, i defensa que ambdues poden avançar conjuntament. Nicholas Stern analitza aquesta transformació des de camps com l’economia, les finances, les polítiques públiques, la política i la ciència del comportament, explicant per què és necessària i com es pot dur a terme. A més, revisa les conclusions de l’Informe Stern vint anys després i proposa una nova agenda de recerca per a l’economia i les ciències socials. El text transmet un missatge d’optimisme basat en els avenços tecnològics, com la digitalització i la intel·ligència artificial, capaços d’accelerar canvis a gran escala. Tot i això, no ignora els grans reptes existents i planteja estratègies concretes per actuar en l’àmbit nacional i internacional. Finalment, es presenta com una crida a l’acció per a governs, empreses i ciutadania, advertint que ajornar les decisions és l’opció més arriscada.
Shared Prosperity in a Fractured World: A New Economics for the Middle Class, the Global Poor, and Our Climate
Dani Rodrik (2025)
Combatre el canvi climàtic, salvar la democràcia i erradicar la pobresa són reptes globals urgents, però els líders continuen aplicant polítiques obsoletes que tracten aquests objectius per separat i n’agreugen els conflictes. El llibre proposa que és possible assolir-los simultàniament amb una nova visió de la globalització. Dani Rodrik defensa accelerar la transició verda per garantir la sostenibilitat, reforçar la classe mitjana per consolidar la democràcia i impulsar el desenvolupament econòmic per reduir la pobresa. També alerta sobre l’augment de l’autoritarisme, el proteccionisme i l’impacte de l’automatització i altres noves tecnologies sobre la mà d’obra barata i poc qualificada en la manufactura i la industrialització orientada a l’exportació. L’autor suggereix noves formes de col·laboració publicoprivada per fomentar energies renovables i indústries verdes, els llocs de treball de classe mitjana i una més productivitat en serveis intensius en mà d’obra. Aquesta estratègia pot funcionar fins i tot sense una cooperació global plena. Rodrik argumenta que els governs han de mantenir autonomia per defensar els seus interessos econòmics, socials i de seguretat, replantejant així els fonaments de la globalització.
The Measure of Progress: Counting What Really Matters
Diane Coyle (2025)
Les formes amb què estadístics i governs mesuren l’economia es van concebre als anys quaranta, en un context econòmic molt diferent de l’actual. Diane Coyle sosté que aquest marc ha quedat obsolet i actua com una lent distorsionadora, incapaç de reflectir amb precisió la realitat econòmica. Aquests indicadors van néixer quan la manca de capital físic —no pas el natural—, era la principal limitació de creixement, el valor intangible tenia menys importància i la política econòmica se centrava a gestionar la demanda més que l’oferta. Avui, però, els reptes han canviat: el creixement del nivell de vida a les economies riques s’ha alentit malgrat una forta innovació, especialment digital, fet que alimenta tensions polítiques i democràtiques. Per això, l’autora defensa la necessitat de noves dades i d’un marc renovat de categories i definicions, i proposa vies concretes per avançar-hi. Només repensant com mesurem l’economia podrem impulsar un creixement més adequat i compartit.
The Great Global Transformation
Branko Milanovic (2025)
El neoliberalisme global està arribant al seu final, mentre un nou ordre econòmic internacional pren forma. Els blocs comercials, les guerres aranzelàries, les sancions econòmiques i els anomenats “campions nacionals” guanyen protagonisme; alhora, el nacionalisme, els moviments antiimmigració i l’extrema dreta es troben en ascens. El liberalisme és progressivament qüestionat en l’esfera cívica, a mesura que l’statu quo de les darreres cinc dècades s’esmicola. Què en queda, després de tot plegat? A partir de recerca original, Branko Milanovic analitza els canvis sísmics que estan redefinint el món. Exposa els fets: com l’ascens econòmic d’Àsia està donant lloc a una nova “classe mitjana” global, en la redistribució d’ingressos més gran des de la revolució industrial. També indaga en les nostres inquietuds: per què, si el món és cada cop més ric i més igualitari, ens sentim més insatisfets? I assenyala els reptes imminents: el retorn de la plutocràcia, l’amenaça de conflictes globals i la consolidació silenciosa d’un nou sistema que tensiona les nostres societats fins al límit. El llibre és una guia per entendre el segle XXI.
Abundancia: Cómo construimos un mundo mejor
Ezra Klein i Derek Thompson (2025)
Una crida a l’acció per canviar el paradigma polític cap a l’abundància, afrontar els fracassos de la governança liberal i superar les mancances que han marcat la vida als Estats Units. La història del segle XXI és també la història de l’escassetat: manca d’habitatge, de treballadors i d’infraestructures d’energia neta. Malgrat els avisos sobre el canvi climàtic, no s’han fet prou inversions en infraestructures d’energia neta. Els ambiciosos projectes públics s’acaben tard i amb sobrecostos. El llibre defensa que els problemes actuals no són resultats de mals actors passats, sinó que les solucions d’una generació es converteixen en els problemes de la següent. Normatives dels anys 70 dificulten projectes de densitat urbana i energia verda que resoldrien els problemes de la dècada de 2020. Lleis pensades perquè el govern consideri les conseqüències de les seves accions han acabat impedint la seva acció. En les darreres dècades, ha millorat la capacitat de detectar problemes, però ha empitjorat la de resoldre’ls.
La máquina pensante
Stephen Witt (2026)
Nvidia, fundada fa més de trenta anys, es va convertir el 2024 en l’empresa més valuosa del món gràcies al boom de la intel·ligència artificial (IA) després de ChatGPT. El llibre de Stephen Witt relata com aquesta companyia, inicialment centrada en components per a videojocs, va revolucionar Silicon Valley liderant el mercat del maquinari per a IA. El seu èxit està estretament lligat a Jensen Huang, un director general visionari que fa més d’una dècada va apostar tota l’empresa per aquesta tecnologia. Amb testimonis propers, l’autor descriu l’ascens meteòric de Nvidia i el lideratge ferm i carismàtic de Huang. L’empresa ha evolucionat fins a crear superordinadors d’alt valor. També mostra la determinació d’un emprenedor que va desafiar Wall Street. Finalment, el text apunta a un futur marcat per la IA. Aquest inclou robots, cotxes autònoms i creació artística automatitzada.
Etiquetes: Sant Jordi