02-06-2025
El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona i el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya han organitzat la jornada “Situació i reptes dels polígons d’activitat econòmica a Catalunya” en el marc de la qual ha tingut lloc la presentació de l’estudi Polígons d’activitat econòmica a Catalunya: reptes i escenaris reguladors. La jornada, que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha tingut lloc el passat 2 de juny al Paranimf del Recinte de l’Escola Industrial.
Ana María Martínez, presidenta del Comitè Executiu del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, presidenta delegada de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona, i alcaldessa de Rubí, ha defensat que “des del Pacte Industrial volem fer la nostra aportació per traslladar la nova política industrial catalana al territori metropolità i impulsar una reindustrialització sostenible”. “Necessitem polígons preparats per acollir i fer créixer nova activitat –ha afegit Martínez– i, per superar les seves limitacions estructurals, és fonamental garantir recursos, manteniment i una governança eficient que doni confiança a empreses i territori”.
“Des del Pacte Industrial volem fer la nostra aportació per traslladar la nova política industrial catalana al territori metropolità i impulsar una reindustrialització sostenible”.
ANA MARÍA MARTÍNEZ, PRESIDENTA DEL COMITÈ EXECUTIU DEL PACTE INDUSTRIAL
Martínez també ha mostrat el desig que “l’estudi presentat avui contribueixi a enfortir una visió estratègica compartida sobre el futur dels PAE dins la política industrial del país”. I ha afirmat que, “des del Pacte Industrial, tenim la voluntat de continuar treballant al costat de la Generalitat i de tots els actors del territori per fer que aquest estudi no es quedi en una diagnosi, sinó que esdevingui una palanca per a l’acció. I ho farem, com sempre, des del diàleg i el consens, amb mirada metropolitana i amb el compromís de transformar els polígons en espais competitius, sostenibles i al servei de les persones i de les empreses”.
Per la seva part, Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya ha insistit en la necessitat de disposar de grans espais industrials, especialment per captar la inversió de grans empreses estrangeres. En aquest sentit, ha indicat que tenim “un nou repte que és disposar d’espais de més de 100 ha, electrificats, ben connectats en infraestructures i, si pot ser, amb procediments ràpids per desenvolupar sòl industrial considerat estratègic”. Així, Sàmper ha assegurat que “hem de continuar treballant per trobar el millor camí per enfortir els nostres polígons, que són la base de la nostra activitat industrial”. “Una indústria sense uns bons polígons industrials no pot tirar endavant”, ha subratllat el conseller.
“Tenim el repte de disposar d’espais de més de 100 ha, electrificats, ben connectats en infraestructures i, si pot ser, amb procediments ràpids per desenvolupar sòl industrial considerat estratègic”.
MIQUEL SÀMPER, CONSELLER D’EMPRESA I TREBALL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
El titular d’Empresa i Treball ha recordat que ja “estem treballant en la preparació del nou PNI que s’ha d’estructurar al voltant de millorar la productivitat i la competitivitat de la indústria catalana; impulsar la descarbonització i una producció més sostenible d’acord amb els principis de l’economia circular i, en tercer lloc, assegurar les cadenes de valor”. “Hem de fer un nou Pacte Nacional més sòlid davant les envestides, que ens ajudi a fer més robusta la nostra economia en un context com l’actual”.
Radiografia dels polígons
La presentació de l’estudi ha anat a càrrec de Jaume Amill, Martí Pol i Claudia Puig, de la consultora Daleph, que ha estat l’encarregada d’elaborar-lo per encàrrec de la Direcció General d’Indústria i del Pacte Industrial. Catalunya disposa de 1.448 polígons d’activitat econòmica —la major part en l’Àmbit Metropolità (31 %)— que concentren 45.635 empreses i una superfície de més de 29.300 ha de sòl industrial. La indústria catalana representa el 18,6 % del VAB total i compta amb 45.985 empreses i 503.600 treballadors (13,9 % ocupació total). De l’estudi es desprèn que tenim uns polígons força envellits —el 64,8 % tenen més de 20 anys— i que la taxa d’ocupabilitat és del 74 %.
Principals conclusions de l’estudi:
- Necessitat d’una estratègia industrial catalana. Primer l’estratègia, després els PAE.
- Garantir la convergència amb el que s’està apostat a nivell europeu i estatal en termes de política industrial.
- Els PAE com una peça clau de l’estratègia i del model industrial català.
- Apostar per un enfocament transversal de la política industrial: energia, digitalització, ocupació, transició verda per garantir l’efectivitat de qualsevol mesura o inversió.
- La Llei PAE no pot ser un compartiment estanc, si no que ha d’entrar en simbiosi amb altres normatives i polítiques ja existents (urbanisme, mobilitat, energia,…).
- El model de governança dels PAE, l’aspecte clau i objecte de llei a la resta de l’Estat.
Pel que fa als escenaris de futur, l’estudi planteja, com a primer escenari, l’adaptació de la llei de les APEU i, com a segon, la definició d’una nova llei de PAE.
Ana María Martínez, presidenta del Comitè Executiu del Pacte Industrial.
Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, en un moment de la seva intervenció.
Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
Assistents a l’acte de presentació de l’estudi sobre els polígons industrials a Catalunya.
Jaume Amill i, al fons, Martí Pol i Claudia Puig, de Daleph.
Un moment de la presentació de l’estudi sobre els polígons industrials a Catalunya,.
Salvador Clarós, de CCOO de Catalunya.
Anabel Serrano, de la UGT de Catalunya.
Neus Olea, de Foment del Treball.
D’esq. a dta.: Jaume Amill, Xaiver Garcés, Fina Jarque, Sílvia Solanellas i Carles Rivera.
Xavier Roca, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya.
Foto de família dels participants en la taula rodona.
En el torn dels agents econòmics i socials, Salvador Clarós, de CCOO de Catalunya, ha expressat que, per fer una nova normativa, cal un canvi cultural perquè venim d’un model obsolet dels polígons que no dona resposta a les necessitats de la indústria. Segons Clarós, cal posar per davant la política industrial a la política urbanística i trobar altres modes per cogestionar els polígons. Anabel Serrano, de la UGT de Catalunya, ha defensat que la indústria és fonamental per a les economies locals i que és necessari reenfocar els models de polígons per solventar els seus problemes estructurals, especialment els relatius a la mobilitat de les persones treballadores. Per a Neus Olea, representant de Foment del Treball, és necessari superar la manca de flexibilitat i la lentitud urbanística, i que una part de l’IBI que paguen les empreses financi el manteniment dels polígons. També ha insistit en la col·laboració publicoprivada per a la governança.
Un nou marc per als polígons industrials
Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial, ha estat l’encarregat de moderar una taula rodona que ha comptat amb la participació de Xavier Garcés, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Barberà del Vallès; Fina Jarque, directora corporativa de CIMALSA; Sílvia Solanellas, directora estratègica de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), i Jaume Amill, soci fundador de Daleph.
Sílvia Solanellas ha afirmat que hi ha una multipliciat d’agents en relació als polígons, però que el lideratge correspon a la Generalitat. També ha indicat que falta acompanyament micro per satisfer les necessitats empresarials. Fina Jarque ha mencionat que a València s’ha avançat amb la creació de la llei, però a Catalunya no. També que si no som flexibles urbanísticament no tindrem futur. En aquest sentit, ha explicat que tampoc és qüestió de fer latifundis perquè d’aquí a uns anys ens podem trobar altres escenaris. Finalment, ha detallat que en els polígons impulsats per CIMALSA la governança està construida a partir de la concertació basada en el sector privat. Xavier Garcés ha defensat que la qüestió és la unió entre els agents per donar resposta als reptes dels PAE i que les administracions públiques han de regular de manera molt flexible perquè els escenaris canvien molt ràpidament. També ha insistit que el talent de les nostres indústries s’ha de quedar a la indústria del nostre país.
En relació a la governança, Garcés ha afirmat que és necessari una regulació flexible, mentre que Solanellas ha indicat que el problema està en els polígons de la regió metropolitana de Barcelona, ja que fora d’aquí la complexitat disminueix perquè hi ha menys actors. Amill ha afirmat que l’impuls dels polígons industrials ha de passar per tenir acords entre els actors en tots els temes i que és necessari un gran pacte per fer avançar el polígons. Per la seva part, Jarque ha defensat que, si no tenim una governança i uns processos ben definits, la gestió dels polígons no funcionarà. En relació amb quina seria l’acció clau per transformar els polígons, Solanellas ha indicat que els recursos econòmics; Jarque ha esmentat la caracterització, classificació i flexibilitat; Garcés ha citat disponibilitat de recursos per realitzar Plans de polígons, i Amill també s’ha referit als recursos i ha puntualitzat que s’han de contemplar al PNI.
En la cloenda de l’acte, Xavier Roca, director general d’Indústria, ha explicat que la Generalitat està promocionant la captació d’inversió estrangera industrial, però que en relació als polígons cal un equilibri entre minifundis i latifundis. Pel que fa a la regulació, s’ha de fer amb una visió a llarg termini i és necessari trobar flexibilitat, sense caure en la tendència d’hiperregulació que hi ha a Europa. També ha explicat que els polígons han de ser cabdals en el Pacte Nacional per a la Indústria, ja que són la base de l’estratègia de la indústria catalana.
Etiquetes: Polígons