08-05-2026
La trobada anual sobre indústria i innovació que organitza l’Ajuntament de Viladecans, l’IND+I Day, ha arribat a la seva 10a edició amb una nova jornada celebrada el passat 8 de maig a l’edifici Cúbic de la ciutat. Coincidint amb l’efemèride, s’ha fet un reconeixement a tots els membres del Consell IND+I que han impulsat la iniciativa al llarg d’aquests anys, entre els quals hi ha el coordinador gerent del Pacte Industrial, Carles Rivera.
La jornada ha començat amb la benvinguda d’Olga Morales, alcaldessa de Viladecans, que ha destacat que l’IND+I va néixer per «anticipar el futur i transformar el present» a través de la innovació, que ha qualificat de necessitat, i de la indústria, que considera una de les claus del futur. El lema d’enguany, «Missió 2036: El futur serà lideratge industrial», planteja —ha assenyalat— reinventar les cadenes de valor i adaptar-les gràcies a la innovació, així com reindustrialitzar el país amb noves capacitats productives i crear els sectors industrials del 2036. Morales també ha remarcat la necessitat d’impulsar aliances publicoprivades i, en aquest sentit, ha defensat el paper de les ciutats com a espais des d’on liderar projectes que generin innovació, indústria i ocupació de qualitat.
Xavier Roca, director general d’Indústria de la Generalitat, ha reivindicat Catalunya com a «terra d’indústria, tecnologia i emprenedoria» i com a «motor industrial europeu», amb una aposta clara per la innovació, la tecnologia, la sostenibilitat i la descarbonització. També ha defensat la necessitat de continuar impulsant la reindustrialització d’acord amb les polítiques europees i espanyoles, així com de donar suport tant als sectors tradicionals com als emergents per reduir dependències externes. Tal com ha afirmat, la col·laboració publicoprivada és vital per aconseguir-ho.
El vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i president del Consell General del Pacte Industrial, Jordi Valls, ha subratllat la capacitat d’innovació que es pot impulsar des del món local i el paper de l’àrea metropolitana de Barcelona com a gran hub industrial i de coneixement europeu. Ha destacat que cal donar espai a sectors emergents, com la seguretat i la defensa, i aprofitar les oportunitats en àmbits com els semiconductors, les TIC, l’automoció, la mobilitat, l’energia i la salut.
Per la seva banda, Juan Antonio Pérez, diputat adjunt de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona, ha apuntat que el repte és situar la indústria al centre del model econòmic i social a través de projectes impulsats des del món local; i ha defensat que el lideratge industrial representa una oportunitat per construir territoris més competitius, resilients i cohesionats.
Per tancar la benvinguda institucional, Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme del Govern d’Espanya, ha explicat que el món viu un procés de transformació accelerada i que, davant les revolucions tecnològiques actuals, el repte és l’assimilació social. També ha assegurat que l’esperit de l’IND+I és present tant en l’equip del govern espanyol com en la nova llei d’indústria, actualment en tràmit parlamentari. Hereu ha afegit que el futur passa pel lideratge industrial i que cal construir una «metavisió 2036» basada en l’enfortiment del projecte europeu i dels seus valors: llibertat, igualtat i democràcia.
La revolució de la IA
Xavier Ferràs, professor d’ESADE, ha repassat les tecnologies que han marcat la darrera dècada i ha destacat especialment la revolució que ha suposat la intel·ligència artificial (IA) en els últims anys. En aquest sentit, ha assenyalat que els directius han de conèixer tant el potencial com els límits de la IA. Pel que fa als requisits energètics, ha posat com a exemple que els EUA necessitaran 100 noves centrals nuclears per alimentar els nous centres d’IA. Sobre l’impacte en el mercat laboral, ha apuntat que la IA tindrà un efecte positiu en els professionals consolidats, perquè n’ampliarà les capacitats, mentre que, en el cas dels joves, dificultarà la diferenciació entre els perfils més competents i la resta.
En relació amb els territoris, ha distingit entre els generadors d’IA —que desenvoluparan tecnologia i crearan ocupació— i els consumidors d’IA —que absorbiran tecnologia i destruiran ocupació. En aquest context ha advertit que Europa és encara consumidora, i no pas generadora, d’intel·ligència artificial. Segons Ferràs, necessitem més indústria, més innovació i més inversió en R+D i tecnologia pròpia per reduir les dependències externes. Ha conclòs afirmat que, per primera vegada en la història, aquest canvi tecnològic podria conduir-nos cap a una economia de l’abundància.
Política econòmica per al bé comú
Antón Costas, president del Consejo Económico y Social de España (CES) i membre de Nausika, i Jordi Garcia Brustenga, secretari d’Estat d’Indústria i president científic de l’IND+I, han protagonitzat un dels diàlegs de la jornada. Costas ha defensat que el creixement econòmic continua sent un objectiu desitjable, però que avui conviu amb una altra prioritat, la sostenibilitat, amb la qual s’ha de buscar un equilibri a través del diàleg i el consens. També ha destacat el retorn de la política industrial estratègica que, segons ha afirmat, ha d’estar vinculada a la prosperitat dels territoris i de les petites i mitjanes ciutats. Així mateix, ha insistit en la importància de dotar les polítiques públiques de legitimitat mitjançant processos de col·laboració construïts de baix a dalt. Finalment, ha apuntat la necessitat de parlar d’una política industrial per al sector serveis. Per la seva part, Garcia ha reflexionat sobre el concepte d’autonomia estratègica i ha reivindicat l’orgull de les coses ben fetes a Espanya. També ha posat en valor la capacitat del país per ser un motor econòmic i industrial d’Europa. Finalment, ha destacat el paper de Nausika com espai de reflexió orientat a connectar el desenvolupament tecnològic amb el bé públic.
L’última part de la jornada ha estat reservada per a la intervenció de Mariana Mazzucato, professora del University College London (UCL) i directora i fundadora del UCL Institute for Innovation and Public Purpose. Mazzucato ha defensat la necessitat de repensar la política econòmica des del bé comú i la intel·ligència col·lectiva. També ha reclamat un «Estat emprenedor» capaç de resoldre els problemes més bàsics de la població i ha defensat que els governs impulsin polítiques orientades a missions, cocreades i desenvolupades de manera interdepartamental i intersectorial. Finalment, ha suggerit que Espanya necessita un banc públic.