El Pacte Industrial destaca la importància dels serveis comercials com a factor de competitivitat dels polígons industrials

10-02-2022

  • Les oportunitats de millora dels PAE ubicats als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona passen en bona mesura per la millora de l’accessibilitat en transport públic i per l’accés a serveis comercials de qualitat.
  • El Paper 6 del Pacte Industrial assenyala que per millorar la interrelació entre indústria i comerç és necessària la col·laboració entre les regidories de promoció econòmica i comerç dels ajuntaments, així com entre municipis limítrofs.
  • En la jornada organitzada pel Pacte Industrial i l’Associació Àmbit B30 hi han participat Josep Monràs (Ajuntament de Mollet del Vallès i Associació Àmbit B30), Eva Menor (Diputació de Barcelona, Ajuntament de Badia del Vallès i Pacte Industrial), Ana María Martínez (Ajuntament de Rubí), Sílvia Solanellas (UPIC), Carlos Carrasco (ESADE), Salvador Clarós (Pacte Industrial i CCOO de Catalunya) i Carles Rivera (Pacte Industrial).

Mollet del Vallès, 1 de febrer de 2022. El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb la col·laboració de l’Associació Àmbit B30, ha organitzat la jornada “L’entorn comercial dels polígons industrials: un factor de competitivitat” amb l’objectiu d’analitzar la potencialitat de la interacció entre els espais industrials i els espais comercials urbans. S’ha debatut sobre com els polígons amb més serveis comercials propers poden resultar més atractius per als treballadors i, d’aquesta manera, les empreses poden atraure més fàcilment el talent que necessiten. També sobre com unes polítiques locals que busquin la complementarietat entre promoció econòmica i comerç poden crear sinergies que impulsin la competitivitat dels polígons, i alhora reforcin el comerç urbà.

En el marc de la jornada, que s’ha celebrat en format online i presencial des del Mercat Vell de Mollet del Vallès, ha tingut lloc una taula rodona sota el títol “Interrelació entre comerç i activitat econòmica a l’entorn dels polígons: creant un cercle virtuós” i la presentació del Paper 6 del Pacte Industrial, Serveis comercials i atractivitat dels polígons d’activitat econòmica a la Regió Metropolitana de Barcelona.

Hi han participat Josep Monràs, alcalde de Mollet del Vallès i president de l’Associació Àmbit B30; Eva Menor, presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, alcaldessa de Badia del Vallès i vicepresidenta del Pacte Industrial; Ana María Martínez, alcaldessa de Rubí; Sílvia Solanellas, directora de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC); Carlos Carrasco, investigador d’ESADE i autor del Paper 6 del Pacte Industrial; Salvador Clarós, president de la Comissió d’Activitat Econòmica del Pacte Industrial i secretari de Política Sectorial i Sostenibilitat de CCOO de Catalunya, i Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial.

Josep Monràs, alcalde de Mollet del Vallès i president de l’Associació Àmbit B30, ha destacat que la indústria i la manufactura avançada és una de les majors potencialitats del territori de la B30, que aglutina el 25% de l’ocupació industrial de Catalunya. “És vital promoure i enfortir el teixit industrial de l’eix de la B30 i de la Regió Metropolitana de Barcelona per tal de revitalitzar el teixit productiu en aquesta etapa de recuperació postpandèmia”, ha assenyalat. “Entitats com el Pacte Industrial i Àmbit B30 -ha afegit- són espais de concertació publicoprivada que pretenen treballar conjuntament per a un creixement econòmic sostenible, garantint noves oportunitats de treball en benefici de la ciutadania de les nostres viles i ciutats”.

Salvador Clarós, president de la Comissió d’Activitat Econòmica del Pacte Industrial i secretari de Política Sectorial i Sostenibilitat de CCOO de Catalunya, ha ressaltat que el Paper 6 del Pacte Industrial, presentat en el marc de la jornada, introdueix un factor innovador en relació a la competitivitat dels polígons, com és el seu entorn comercial, que també pot millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores. I planteja que els polígons són espais urbans de ple dret i que s’ha de reflexionar sobre els seus instruments de governança. Clarós ha recordat que el Pacte Industrial, al llarg dels seus 25 anys d’història, ha fet aportacions valuoses en relació als factors de competitivitat dels polígons.

Per la seva part, Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial, ha apuntat que és necessari identificar els sistemes d’incentius adequats per impulsar la cooperació entre els agents implicats en la gestió dels polígons. També ha insistit en la importància de la utilització massiva de dades i el seu tractament per dissenyar millors polítiques públiques. En aquest sentit, ha destacat que el Paper 6 aposta per la utilització d’eines innovadores (sistemes d’informació geogràfica) per a l’anàlisi i la presa de decisions.

Eva Menor, presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, alcaldessa de Badia del Vallès i vicepresidenta del Pacte Industrial, ha indicat que “cal una nova visió en la gestió del territori. Hem de fer aflorar totes les potencialitats i el talent de les zones industrials per millorar la competitivitat de les viles i ciutats”.

Ana María Martínez, alcaldessa de Rubí, ha remarcat que al seu Ajuntament tenen integrada la gestió de les àrees relatives a polígons i comerç com una mostra de la importància de la interrelació entre els dos àmbits.

Silvia Solanellas, directora de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), ha emfatitzat que la mixtura d’usos s’ha d’incloure en la planificació i gestió dels polígons. També que és necessari humanitzar més els polígons per tal de fer-los més amables per als seus treballadors i treballadores.

D’esq. a dta: Carlos Carrasco, Ana María Martínez, Eva Menor, Sílvia Solanellas i Carles Rivera.

EL COMERÇ COM A FACTOR DE COMPETITIVITAT DELS POLÍGONS

L’objectiu del Paper 6 del Pacte Industrial, Serveis comercials i atractivitat dels polígons d’activitat econòmica a la Regió Metropolitana de Barcelona, és analitzar l’atractivitat dels polígons d’activitat econòmica (PAE) de la Regió Metropolitana de Barcelona prenent com a base la disponibilitat d’oferta comercial que hi ha als seus voltants. Molt sovint, el desenvolupament econòmic té poc en compte l’oportunitat que presenta una gestió integrada dels diferents sectors i com la relació entre comerç i activitat econòmica dels PAE pot esdevenir un cercle virtuós. Els resultats d’aquest estudi adquireixin especial importància per desenvolupar polítiques de promoció econòmica, de mobilitat o de captació d’inversions.

L’atractivitat d’un PAE està determinada per la presència de serveis disponibles per als seus treballadors. Tenint en compte que el temps és un dels béns més preuats, l’accessibilitat en un curt espai de temps per comprar aliments, anar al gimnàs o optar per diferents opcions de restauració, és un gran actiu per atraure noves empreses i satisfer les necessitats de les que ja hi estan implantades. Però en molts casos el comerç ha donat l’esquena als PAE obviant la presència d’una gran població flotant que s’hi desplaça diàriament per treballar-hi. Tot aquest desplaçament de persones suposa una gran oportunitat per al comerç local. Per tant, una relació més estreta entre l’activitat econòmica que es du a terme als polígons i l’activitat econòmica comercial pot resultar beneficiosa per a totes les parts implicades.

L’estudi assenyala que el Top 20 absolut de polígons per accessibilitat i per qualitat i proximitat del servei comercial l’ocupen PAE del Barcelonès i dels municipis del Baix Llobregat i el Besòs més propers a Barcelona.

L’ACCESSIBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC, UN ALTRE FACTOR CLAU

De les dades de l’informe deriva una conclusió fonamental: hi ha una correspondència directa entre l’accessibilitat dels PAE a transport públic i l’accés a un bon servei comercial. Un PAE amb transport públic i bon servei comercial resulta més atractiu per als treballadors d’aquest PAE, i, de retruc, per a les empreses per les quals treballen. Per tant, els autors conclouen que les oportunitats de millora dels PAE ubicats als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona passen en bona mesura per la millora de l’accessibilitat a transport públic i de l’accés a serveis comercials de qualitat.

SUPERAR ELS LÍMITS MUNICIPALS

Es pot donar el cas de polígons situats prop del límit municipal de la seva ciutat però que es troben més a prop del comerç del municipi veí. Els autors del Paper 6 recomanen impulsar la col·laboració i la permeabilitat entre municipis, més enllà del límit administratiu, per tal de detectar i promoure les interaccions entre els PAE i el comerç que estan a cavall de més d’un municipi. En concret, cal impulsar l’oferta comercial específicament adreçada als treballadors dels PAE, tractant els PAE com un tros de ciutat més que no pas un element segregat i inconnex.

COL·LABORACIÓ ENTRE REGIDORIES

A molts municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona la promoció econòmica es fa de manera bicèfala, amb una regidoria de comerç i una altra de promoció econòmica —que té competències sobre els PAE— que, tot sovint, no interactuen gaire. El Paper 6 proposa fer un tractament més holístic i integral de la informació econòmica, i, sobretot, de les interaccions entre teixits econòmics diversos que, massa sovint, romanen inexplorades i sense monitoratge ni instruments de quantificació i qualificació.


EL PACTE INDUSTRIAL

El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació constituïda l’any 1997 amb la missió de configurar una aliança estratègica entre administracions públiques, organitzacions empresarials i sindicats per impulsar la competitivitat de la indústria, fomentar la creació d’ocupació i millorar la cohesió social i la sostenibilitat al territori metropolità.

En el marc d’aquesta aliança, el Pacte Industrial ha aconseguit sumar les voluntats de 50 ajuntaments, 11 organitzacions empresarials, els 2 sindicats majoritaris, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Àrea metropolitana de Barcelona, 6 consells comarcals, 6 universitats i diverses institucions vinculades al desenvolupament econòmic.

Descàrregues