El Pacte Industrial presenta un document sobre la necessitat de transformar els polígons per adaptar-los a la nova indústria

16-12-2020

  • Present i futur dels polígons industrials: més enllà de la seva transformació és el títol de la publicació, que esdevé el cinquè número de la col·lecció Papers del Pacte Industrial, i ha estat elaborada per l’urbanista Maria Buhigas.
  • L’objectiu del Paper 5 del Pacte Industrial és fomentar el debat sobre la transformació dels polígons industrials per fer front a la complexitat generada per una nova indústria dinàmica i canviant, evitar la seva obsolescència, i millorar la seva capacitat per ser un factor de competitivitat de les empreses i els territoris.
  • L’acte de presentació ha comptat amb la participació d’Eva Menor (Pacte Industrial, Ajuntament de Badia del Vallès i Diputació de Barcelona), Maria Buhigas (autora del paper i directora d’Urban-Facts), Montserrat Pallarès-Barberà (UAB), Mònica Cañamero (Ajuntament de Granollers), Carlos del Barrio (Pacte Industrial i CCOO de Catalunya) i Carles Rivera (Pacte Industrial).

L’Hospitalet de Llobregat, 16 de desembre de 2020. El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha presentat el document Present i futur dels polígons industrials: més enllà de la seva transformació, que ha estat elaborat per Maria Buhigas, urbanista i directora d’Urban-Facts, i esdevé el cinquè número de la col·lecció Papers del Pacte Industrial.

En el marc de l’acte, que s’ha celebrat aquest matí en format online, ha tingut lloc una taula rodona sobre el repte de reformatar els polígons industrials que ha comptat amb la participació, a més de l’autora del document, de Montserrat Pallarès-Barberà, catedràtica del Departament de Geografia de la UAB; Mònica Cañamero, responsable del programa de polígons de l’Ajuntament de Granollers, i Carlos del Barrio, president de la Comissió d’Activitat Econòmica del Pacte Industrial i secretari de Política Sectorial i Sostenibilitat de CCOO de Catalunya. La benvinguda a l’acte ha anat a càrrec d’Eva Menor, vicepresidenta del Pacte Industrial, alcaldessa de Badia del Vallès i presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, i Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial, ha estat l’encarregat de tancar l’acte.

L’objectiu del Paper 5 del Pacte Industrial és fomentar el debat sobre la transformació dels polígons industrials per fer front a la complexitat generada per una nova indústria dinàmica i canviant, evitar la seva obsolescència, i millorar la seva capacitat per ser un factor de competitivitat de les empreses i els territoris.

Polígons adaptats a la nova indústria

El document assenyala que els polígons industrials han estat dissenyats partint d’una concepció antiquada de la indústria, caracteritzada per l’estandardització i la producció en massa, i acompanyades de contaminació (soroll, pudors, etc.). Per tant, és necessari adequar-los a la nova activitat industrial, en què una part substancial de l’ocupació en serveis està estretament vinculada a la indústria com un complement de l’activitat manufacturera, i en la qual no es poden obviar els plantejaments de l’economia circular.

En aquest sentit, les maneres de fer en relació als polígons industrials s’enfronten a un doble repte: superar les mancances i deficiències dels espais existents i alhora donar cabuda i resposta a les noves demandes de l’activitat industrial “reformatada”, no només amb una nova forma sinó amb una nova estructura. La idea és que les accions sobre els polígons industrials i les naus s’han de plantejar des del reciclatge adaptatiu i superar els models de transformació total. Es tracta d’un nou plantejament per operar en els espais industrials, polígons o edificis, des d’una lògica d’adaptar allò existent en lloc de substituir-ho per una cosa nova.

Manca d’estratègia

Els plans i programes d’inversió per a la millora dels polígons industrials impulsats per les administracions públiques des de la crisi del 2008 han estat un punt d’inflexió en la fins ara poca atenció que tradicionalment han esmerçat per a la conservació i millora d’aquests espais econòmics. S’indica que les administracions públiques estan fent els deures pendents per adequar els polígons en les condicions mínimes per a un funcionament normalitzat, però sense abordar de manera global el futur d’aquests espais en concordança amb les tendències en l’activitat econòmica.

Les iniciatives i polítiques públiques es basen en què la inversió en infraestructures és una condició necessària i suficient per ella mateixa per adequar els polígons i fer-los més competitius, en absència d’una estratègia combinada, econòmica i territorial. D’aquí que s’apunti que cal definir quines estratègies de planejament i disseny urbà han de promoure les ciutats per mantenir, atreure i augmentar una activitat econòmica que es caracteritza cada cop més per la seva condició híbrida i versàtil.

Col·laboració publicoprivada

El nivell d’obsolescència i de deteriorament dels polígons, tot i ser força generalitzat, no es presenta de la mateixa manera a tot arreu, per això es reivindica que cal prendre mesures urgents i crear un clima de col·laboració i corresponsabilitat entre totes els nivells de l’administració i el sector privat.

Per crear aquest clima, s’apunta, calen instruments adequats, esquemes de col·laboració publicoprivada adients i ben dissenyats, processos de decisió participatius i mecanismes de coordinació horitzontals i verticals dins de les administracions, entre agències públiques i empreses, per anticipar-se als nous reptes que vagin sorgint.

L’adaptació dels polígons industrials a les necessitats canviants de la indústria i d’altres activitats que s’ubiquen no només dependrà de les condicions físiques i infraestructurals d’aquests espais, sinó també del lideratge, de la visió i del compromís que, entre tots —administracions, societat civil i sector privat—, siguem capaços de construir envers aquests espais, afirma Buhigas.

Els polígons industrials són ciutat

L’autora reivindica que els polígons industrials han de ser considerats espais urbans “de ple dret”, no de segona. Els polígons industrials són ciutat i amb solucions imaginatives es podrà resoldre l’encaix entre aquests i la resta del teixit urbà.

També indica que les polítiques públiques, en particular des del planejament i l’urbanisme haurien de protegir els polígons industrials davant de la pressió especulativa i immobiliària d’usos més rendibles. Per tant, cal que totes les administracions competents, i, en particular, les administracions locals llancin un missatge contundent i sense fissures a favor d’aquests sòls.


EL PACTE INDUSTRIAL

El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació constituïda l’any 1997 amb la missió de configurar una aliança estratègica entre administracions públiques, organitzacions empresarials i sindicats per impulsar la competitivitat de la indústria, fomentar la creació d’ocupació i millorar la cohesió social i la sostenibilitat al territori metropolità.

En el marc d’aquesta aliança, el Pacte Industrial ha aconseguit sumar les voluntats de 50 ajuntaments, 11 organitzacions empresarials, els 2 sindicats majoritaris, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Àrea metropolitana de Barcelona, 6 consells comarcals, 6 universitats i diverses institucions vinculades al desenvolupament econòmic.


Vídeo de l’acte

Descàrregues