Col·lecció: Papers del Pacte Industrial
El diàleg social, com a continuació de l’anomenada «concertació social», és un instrument de participació, col·laboració i diàleg entre les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, amb la presència de les administracions públiques o sense, en un principi exclusivament en l’àmbit de l’Estat, per assolir acords que, sense cap voluntat d’exhaustivitat, versin sobre les condicions que han de regir l’economia (política pressupostària), la fiscalitat (preus i rendes), les relacions laborals (estímuls a la creació d’ocupació) i altres matèries com poden ser el compromís en infraestructures o bé el tractament del marc tecnicojurídic mediambiental per aconseguir, dins d’un sistema d’economia de mercat, un desenvolupament empresarial socioeconòmic sostingut i coadjuvant de la creació d’ocupació. Però perquè això sigui possible, cal que es donin una sèrie de situacions de fet i condicions de dret, entre les quals es poden mencionar la representació real dels agents socials i la capacitat d’implicació de les diferents administracions públiques amb relació a la política pressupostària.