19-10-2015
El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha presentat el passat 19 d’octubre el document “Vers un nou model de desenvolupament territorial: el repte de reaprendre formes de treball”, que ha estat elaborat per les economistes Miren Estensoro i Miren Larrea, d’Orkestra – Instituto Vasco de Competitividad, i esdevé el segon número de la col·lecció Papers del Pacte Industrial. La presentació s’ha celebrat a la Sala d’actes de l’edifici El Vagó del recinte de l’Escola Industrial en el marc d’una taula rodona sobre nous models de desenvolupament territorial que ha comptat amb la participació, a més de les autores del document, de Carles Ruiz, president del Comitè Executiu del Pacte Industrial i alcalde de Viladecans; Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), i Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial.
L’objectiu d’aquest document és aportar elements per reflexionar sobre noves maneres d’emprendre els principals reptes del desenvolupament territorial, utilitzant com a punt de partida un diagnòstic sobre la implementació d’estratègies d’especialització intel·ligent al País Basc. La idea central és que la resolució amb èxit d’aquests reptes requereix canvis en profunditat en els rols dels diferents actors del territori i les seves formes d’interacció.
El document aporta reflexions especialment rellevants per crear espais de trobada com el que està configurant el Pacte Industrial, que serveixen d’apropament entre el món del coneixement i els actors que treballen en l’àmbit del desenvolupament local. També per a institucions municipals i locals de nivell intermedi (AMB, Diputació de Barcelona), en la mesura que comparteixen la responsabilitat de dotar al territori d’aquests espais de trobada i d’aquestes noves formes de treballar.
Dos reptes principals del desenvolupament territorial
L’estudi identifica els dos reptes principals del desenvolupament territorial: el primer és la necessitat de millorar fórmules de governança multinivell; el segon és aconseguir que les estratègies que es dissenyen i planifiquen es puguin portar a la pràctica.
Governança en xarxa vs. governança jeràrquica
Per emprendre el repte de la governança multinivell, es destaca la rellevància del model de governança en xarxa respecte de la governança jeràrquica. La governança en xarxa és necessària perquè hi ha complexitat regional. En el territori conviuen diversos actors, que inclouen els diferents nivells de govern d’una regió, amb interessos diversos, tots legítims. Tanmateix, en aquest context encara persisteixen les estructures jeràrquiques de governança malgrat la ineficiència provada dels mecanismes de domini. Darrere d’això apareix un element clau poc pressent encara en els marcs conceptuals tradicionals sobre desenvolupament territorial: el poder.
La cessió de poder
Necessitem formes de treball que facin emergir els interessos en conflicte i plantejar la construcció de models de governança que permetin treballar sobre ells. Els investigadors socials poden facilitar aquests processos, entre altres fórmules, a través del que les autores denominen recerca acció. El model de governança en xarxa requereix distribuir el poder, i això és una cosa per a la qual molts governs encara no estan preparats. Però no només es distribueix el poder, es distribueix també la coresponsabilitat en la construcció de les polítiques. La col·laboració, eix dels modes de governança en xarxa, comporta no només poder incidir en els processos de la resta, sinó acceptar que la resta incideixi en els nostres processos.
Canvis en les formes de treball
Tal com suggereix el títol del document, la clau està en el canvi de formes de treball en el dia a dia. Es proposen canvis en els modes de fer dels següents actors del territori.
Transformació dels models organitzatius dels governs
Els equilibris de poder dins dels governs, entre diferents departaments, són un escull per transformar els models organitzatius. La transformació en la governança només pot arribar des de la transformació dels models organitzatius dels governs.
Participació dels partits polítics en les estratègies territorials
Tot i que se sap que els partits polítics incideixen en les decisions dels governs, els acadèmics funcionen amb models que obvien aquesta relació. Per tant, abordar les estratègies territorials amb la participació de tots els actors rellevants requereix un exercici, per part dels partits polítics, de participació en les dinàmiques territorials com un actor més. Això no sols significa un canvi per als partits, que s’enfronten al repte de jugar un paper més transparent en les estratègies territorials, sinó per a la resta d’actors per als quals, freqüentment, la interacció amb els partits és encara un tema tabú.
El rol de la investigació social
La comunitat acadèmica s’ha acostumat a observar la realitat i fer recomanacions sense implicar-se en els processos que farien que aquestes recomanacions poguessin ser posades en pràctica. Tanmateix, una governança en xarxa en què els processos s’aborden de forma col·laborativa requereix de la universitat i d’altres organismes d’investigació la participació activa en aquests processos. Hi ha un paper potencial per als investigadors socials en la construcció de la innovació social que no s’està aprofitant, el que representa una oportunitat per millorar aquestes interrelacions i per crear els espais propicis per a que aquesta millora es produeixi.
Etiquetes: Innovació, Papers del Pacte Industrial, Política industrial