La construcció sostenible i la rehabilitació seran les bases de la recuperació del sector a la Regió Metropolitana de Barcelona

03-07-2014

  • La recuperació del sector requerirà un canvi radical en la cultura i en les maneres de pensar i actuar, donant més protagonisme a la innovació, a la rehabilitació i a la formació dels treballadors.
  • El nou model de construcció sostenible implica la planificació de l’obra tenint en compte tota la vida útil de l’edifici, inclosa la seva desconstrucció.
  • L’estudi proposa 70 accions concretes per transformar el sector.

Barcelona, 3 de juliol de 2014. El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha presentat aquest matí l’estudi “El futur de la indústria de la construcció a la Regió Metropolitana de Barcelona”. L’objectiu d’aquest estudi és orientar les polítiques públiques que tenen un impacte en el sector de la construcció a la Regió Metropolitana de Barcelona1 (RMB d’ara endavant) i les estratègies dels principals agents que l’integren, de manera que facilitin la transició del sector cap a un nou model productiu més competitiu. L’estudi proposa un pla d’acció detallat amb setanta accions que configuren els itineraris a seguir per assolir la transformació del sector en un horitzó de quinze anys.

L’estudi circumscriu la indústria de la construcció a l’edificació, és a dir, obra nova i rehabilitació i manteniment, residencial i no residencial, inclosa la manufactura, els serveis associats i el sector auxiliar de la construcció, tot entenent que l’obra civil presenta unes característiques completament diferents a l’edificació i que, per tant, queda exclosa de l’àmbit d’aquest estudi.

La presentació s’ha celebrat al Roca Barcelona Gallery i ha anat a càrrec de Carles Ruiz, president del Comitè Executiu del Pacte Industrial i alcalde de Viladecans; Carles Velázquez, director de màrqueting corporatiu del Grup Roca; Gregori Cascante i Sonia Llera, director general i consultora, respectivament, del Grup Daleph, empresa encarregada de realitzar l’estudi, i Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial.

Sonia Llera, consultora del Grup Daleph i una de les autores de l’estudi

CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR I ESCENARIS DE FUTUR

El sector de la construcció es caracteritza per estar atomitzat, amb poca cooperació i associació empresarial, amb una reduïda qualitat edificatòria, un entorn mancat d’industrialització i innovació, un ús excessiu de la subcontractació que ha limitat l’especialització dins del sector i una mà d’obra amb nivells formatius baixos i escassa qualificació.

Entre els escenaris de futur identificats, l’estudi apunta cap a una transformació del model vigent al sector amb un canvi radical en la cultura i les maneres de pensar i actuar, per configurar així un nou model de producció que garanteixi un creixement constructiu i econòmic sostenible i robust. El nou model ha de donar més protagonisme a la innovació i a la formació dels treballadors, i apostar per la rehabilitació com un dels motors de la recuperació.

EL NOU MODEL DE CONSTRUCCIÓ

El nou model es fonamenta en una construcció sostenible, un concepte que implica la planificació de l’obra tenint en compte tota la vida útil de l’edifici, inclosa la seva desconstrucció, i això requereix:

  • Edificar en una quantitat que es correspongui amb les necessitats existents i tenint en compte, a més, la part corresponent a la fricció del mercat.
  • Planificar i racionalitzar l’ús del recursos: sòl, mà d’obra, materials, etc.
  • Introduir l’estalvi i l’eficiència energètics, no només emprant materials dissenyats a aquest efecte, sinó també aplicant les tècniques constructives innovadores i de planificació que ho permeten.
  • Disposar d’una mà d’obra qualificada i professionalitzada que sap edificar adequadament: una bona edificació trigarà més temps en necessitar manteniment i reparacions, aquestes seran menys costoses i, per tant, requerirà menys recursos.

REPTES DE FUTUR

Poder assolir aquest nou model amb èxit a la RMB requerirà un esforç important per superar els següents reptes en els propers anys:

  1. Construir les bases per aconseguir que el sector segueixi una senda de creixement estable, tot reduint, a llarg termini, el seu pes en la generació de renda nacional a índexs comparables a altres indústries.
  2. Planificar el territori d’una manera integral, transversal, de manera col·laborativa amb els stakeholders del sector, tot cercant nínxols d’activitat econòmica que generin ocupació.
  3. Identificar i posar en marxa de manera immediata projectes estratègics que contribueixin, també, a generar ocupació.
  4. Conscienciar a tots els stakeholders de la importància de la rehabilitació energèticament eficient i innovadora, l’aprenentatge d’altres experiències, la construcció sostenible i de qualitat i la formació i qualificació de la mà d’obra.
  5. Convertir la rehabilitació, renovació, reforma i manteniment en el motor de creixement del sector tot atenent a criteris de sostenibilitat, no només mediambiental -millora de l’eficiència energètica i reducció del consum energètic- sinó també d’estructura del mateix.
  6. Fomentar la industrialització i la innovació pel que fa a la planificació i l’execució de l’obra, els materials i tècniques emprats i la pròpia gestió empresarial, tot tenint en compte les noves baules que la construcció sostenible introduirà a la cadena de valor, i potenciant tant la col·laboració entre empreses i centres docents, de recerca i tecnològics com la transferència de coneixement i tecnologia.
  7. Dotar el capital humà del sector d’una formació i qualificació adequades als requeriments que imposarà la construcció sostenible, quant a noves especialitzacions i nous perfils professionals vinculats a l’execució i a la planificació de l’obra, però també a la pròpia gestió empresarial.
  8. Corregir les deficiències i contradiccions existents al marc legal, per tal d’evitar ineficiències, exercir un control més exhaustiu de l’activitat i potenciar les bones pràctiques.
  9. Proporcionar finançament per a aquells projectes que són viables i sostenibles, tot prioritzant aquells que tenen un elevat component innovador, i aprofitant els recursos disponibles i els contactes existents en l’àmbit internacional.
  10. Estimular la unió i l’associacionisme entre les microempreses i les pimes per tal d’enfortir el teixit empresarial del sector.

CINC OBJECTIUS

Per afrontar aquests deu reptes s’han determinat cinc grans objectius a assolir en els propers quinze anys, que són:

  1. Implantar un canvi de mentalitat, cultura i maneres de procedir, planificant l’edifici de manera que es consideri tota la seva vida útil, inclosa la seva desconstrucció.
  2. Aconseguir que el sector de la construcció sigui una indústria, tot introduint paràmetres de sostenibilitat, competitivitat i innovació.
  3. Potenciar la rehabilitació com a fonament del creixement i oportunitat de futur del sector.
  4. Millorar la qualitat en el processos i productes constructius, situant la satisfacció de les necessitats de l’usuari com a eix de tota l’activitat empresarial en el procés constructiu.
  5. Dotar el sector d’una formació de qualitat adaptada a les necessitats de treballadors i empreses.

PLA D’ACCIÓ: 70 ACCIONS PER TRANSFORMAR EL SECTOR

El pla d’acció proposat es divideix en set àmbits d’actuació i proposa setanta accions concretes a implantar en un horitzó de quinze anys.

Entre les setanta accions que es proposen, se’n poden destacar algunes com implementar un pla de recol·locació de persones expulsades del sector; modificar el marc legal incorporant figures alternatives a la propietat del sòl; reformular els plans formatius adaptant-los al nou escenari; potenciar la col·laboració entre empreses i centres docents, de recerca i tecnològics; fomentar l’aprenentatge entre agents de diferents sectors; promoure l’intercanvi entre empreses del sector i organitzacions membres de la Unió per la Mediterrània, i crear una plataforma online del sector per fomentar la cooperació.

COL·LABORACIÓ ENTRE ELS AGENTS DEL SECTOR

El procés de transformació del sector no serà immediat ni exempt de complexitat: a la manca de recursos tant del sector públic com del privat s’hi afegeix l’existència d’un marc legal que condiciona la planificació i execució de les obres, la necessitat d’utilitzar nous materials de més qualitat, innovadors i que donin resposta a les noves necessitats de les persones o la baixa especialització de la mà d’obra del sector, entre d’altres. En el cas de l’habitatge una dificultat afegida és que, a més d’un servei que ha de ser proveït pel mercat, és un dret que l’administració pública ha de treballar per garantir a la ciutadania.

Amb tot, l’oportunitat que aquest treball ha suposat per identificar els reptes del sector i planificar la transició cap a un model més competitiu i sostenible suposa un pas important per superar els reptes als quals s’enfronta el sector de l’edificació a la RMB en els propers quinze anys. La col·laboració de tots els agents implicats serà indispensable per aconseguir-ho.


1 La Regió Metropolitana de Barcelona està formada per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental


El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació constituïda l’any 1997 amb la missió de configurar una aliança estratègica entre administracions públiques, organitzacions empresarials i sindicats per impulsar la competitivitat de la indústria, fomentar la creació d’ocupació i millorar la cohesió social i la sostenibilitat al territori metropolità.

En el marc d’aquesta aliança, el Pacte Industrial ha aconseguit sumar les voluntats de 45 ajuntaments, 13 organitzacions empresarials, els 2 sindicats majoritaris, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Àrea metropolitana de Barcelona, 5 consells comarcals, 6 universitats i diverses institucions vinculades al desenvolupament econòmic.

Descàrregues